Pau Riba

Amb 16 anys vaig publicar el meu primer producte al món: El Festibot, un bot de WhatsApp que t'informava de l'agenda de concerts de tota Catalunya. El que per a mi havia estat un projecte de cap de setmana es va convertir en un imprescindible per a més de 18.000 joves d'arreu del país, i això em va portar a guanyar els meus primers jornals dins la indústria musical catalana, amb qui, a dia d'avui, segueixo vinculat.

Arran d'això i dels contactes que vaig anar fent, vaig començar a agafar petits encàrrecs de programació, però també a tantejar el món de la comunicació —al capdavall, tot plegat tenia molt a veure—. Amb dues plataformes culturals més vam acabar treballant amb grans marques com la Sala Apolo, El Festiuet, l'Acústica o Sons del Món, entre d'altres.

Dos anys després, amb l'arribada de la pandèmia, aquella etapa es va acabar. Però, tot i tenir només 17 anys i haver d'afrontar la selectivitat en un context complicat, no vaig parar quiet. Amb dos companys més em vaig apuntar a una hackató —la primera de la meva vida— per buscar la millor solució tecnològica a la COVID-19 i, després d'una setmana d'alta intensitat, vam endur-nos el primer premi amb el projecte Ajudem.cat. Allò em va fer veure que no només podia, sinó que havia de dedicar-me a allò que em mou: fer realitat projectes, els meus i els dels meus clients.

I això vaig fer. Tot just sortir de la pandèmia, em vaig matricular a Enginyeria Informàtica a la UOC, em vaig donar d'alta com a autònom i vaig passar de cul inquiet a buscavides, perquè un s'havia de guanyar les garrofes per pagar la quota i anar fent coixí. En paral·lel a les meves feinetes informàtiques, em vaig retrobar amb la comunicació, els audiovisuals i la indústria catalana, on vaig treballar per a grups de música com Buhos, Els Catarres, Doctor Prats o Portobello. Un món tan divertit com sacrificat, així que, a la primera oportunitat, vaig fer el salt a la comunicació corporativa amb encàrrecs com a extern per a RAC1, entre d'altres.

L'any 2022, en un moment de molts canvis en la meva vida personal (com abandonar Enginyeria Informàtica per més tard matricular-me a ADE, grau que segueixo cursant), em vaig llançar a una piscina desconeguda. Sense saber ben bé què estava fent, vaig crear Esplugues.digital, un diari digital d'Esplugues de Llobregat, la ciutat que m'estimo. Anys després és un projecte consolidat, amb el seu equip de treballadors i col·laboradors, convertit en el mitjà de referència de la ciutat i amb un projecte germà que es cou a foc lent a la veïna Sant Joan Despí.

Han passat moltes més coses: encerts, errors, aprenentatges, salts vitals… I tot plegat ha anat donant forma al que avui és la meva empresa, Nuvol.cat, una agència on treballem per fer realitat les idees dels nostres clients alhora que gestionem els nostres propis projectes.